Els capitans moro i cristià es donen una treva pero avisen: “Tornarem”

Entrevista a Nico Magán

La alegria de ser triat capità cristià, de ser nomenat va desaparéixer de sobte al març, però ara se sent forta i amb ganes per a esperar el que quede per a tornar a estar junts. Per a Nico Magán el millor encara està per vindre:

Quins sentiments tens ara que s’aproximen les festes de juliol? Sincerament em trobe un poquet apagat, trobe a faltar eixe ritme que hauríem d’estar portant ja fa diverses setmanes des de Sant Joan... el Sopar de Càrrecs, l’esmorzar de germanor de Beduïns, el partit de futbol, la “clotxinà” d’Omeyes, la festa de la cervesa de Califats i Ballesteres, el “Chupinazo” de Guardians, la festa del pernil de Cides, la música en directe d’Almogàvers i, per descomptat, la Festa de Templaris, per nomenar algunes. I

En el teu cas a banda de capità eres pare de president infantil... com esteu vivint a casa este any sense festes? Per a mi ha sigut una frenada llarga que m’ha permés fer-me a la idea de la situació que es veia vindre; però en el cas de les falles, i de Nico en particular, la frenada fou en sec, quan més velocitat portàvem i estàvem ja a punt de començar la setmana gran, i damunt confinats. La veritat és que fou un colp dur d’assumir, sobretot per a Nico i per a la meua dona, Inma, que viu les falles en tanta intensitat.

Com esteu vivint en la vostra filà la conversió de la capitania en dos anys? La situació no pinta molt bé per a l’any que ve, així que hem fet revisió de quotes i haurem de plantejar-se les coses, però un poquet més endavant. Hem de ser flexibles i el més important és que no em falte ni un dels meus Contrabandistes, si hem de retallar boato perquè pugam estar tots, ho farem. Encara i tot, pense que podrem fer tot el que teníem previst.

Com van els tràmits per fer la trobada de Contrabandistes d’Espanya a Torrent? Este mateix cap de setmana del 18 de juliol teníem previst fer la clausura dels últims encontres nacionals en Monfort del Cid, en un acte en el qual ens donarien el relleu oficial, però hem hagut de posposar-ho sense data prevista. Mantenim la il·lusió i les ganes.

En cas de fer actes privats... teniu pensat algun dinar o sopar? La veritat és que ens feia il·lusió fer algun acte públic semi-privat, sempre guardant les mesures de seguretat, però finalment la FMCT ha considerat més oportú que no, encara que es van a fer activitats paregudes. L’únic que tenim previst serà algun sopar o dinar intern per vore’ns, ficar-nos al dia i parlar”

Entrevista a Vicent Soler

Després de ser President de les festes de Moros i Cristians, Vicent Soler, sap el difícil que és prendre decisions tan difícils. Com a capità ara entén la candelación.

Quins sentiments tens ara que s’aproximen les festes de juliol? Un sentiment enyoorança sobre tot, la situació que afrontem ha cambiat la festa enguany tal i com la coneixiem abans i aixo em provoca molta nostàlgia. 

Els Alfaquies ja teniu experiència en fer capitania però la de 2020 i 2021 serà recordada per sempre... teniu pensat alguns cosa especial? (Un boato més gran? Algun acte nou? O igual que altres anys?) Cada capitanía ès única i diferent, els capitans normalment busquen deixar la seua empremta personal; Preparar una setmana tan important com la setmana de festes és una tasca que porta molt de temps, dedicació i esforç. Encara que no es la nostra primera capitanía, sí és la primera en aquestes condicions tan úniques. Encara que el temps passa i sembla que són 2 anys. No podem comptar amb aquest any 2020, que d’alguna forma és per a oblidar. En lo que respecta al boato ja teníem una idea construïda i a mí, personalment, em faría molta ilusió dur-la a terme, però enguany no queda altra opció que esperar, plantejar de nou les idees per tal que al 2021 siga millor encara de lo que imaginàvem.  En cas de fer algun acte commemoratiu sería pensat conjuntament amb els Contrabandistes, les alferessies i la Federació, i en la meua opinió haurien de participar tots els festers, ja que aquest tema ens afecta a tots. 

Com esteu vivint en la vostra filà/comparsa la conversió de la capitania en dos anys? (Revisió de boato, quotes, etc.)  Jo crec que la sensació principal es incertesa, tractem d’ajustarnos a açó de la “nova normalitat” i enguany volem esperar, tindre paciència i ser prudents, les ganes de festa son grans però la nostra responsabilitat ha de ser major.  Algunes veus sí que comenten fer algún tipus d’homenatge a les victimes l’any que ve durant l’entrada, però l’elaboració del boato es un treball conjunt i ja anirem desenvolupant la idea amb temps. 

En cas de fer actes privats... teniu pensat algun dinar o sopar? A l’última reunió varem acordar per majoria no fer cap tipus de encontre dins de la nostra kàbila, però si ens agradarïa ajuntar-nos tots a sopar encara que siga.