Res val més que la vida

No és l’habitual, sinó que va ser un esdeveniment aïllat en la nostra ciutat. A més a més la celeritat de les forces i cossos de l’Estat va ser irreprotxable. Però malauradament el dissabte 11 de juliol de 2020 una persona li treia la vida a una altra al nostre municipi de Torrent.

Les sensacions que em van envair a l’assabentar-me de la notícia, van ser impotència, ràbia i molta llàstima. I un fum de preguntes em venien al cap. Què li pot portar a una persona a acabar amb la vida d’una altra? Necessitem més policia? Endurir les penes? Conscienciar-nos que eixir a divertir-se no és eixir a donar una pallissa o a matar ningú? Com ​​li expliques a uns pares que han assassinat al seu fill?

No m’agrada que acò passe. I molt menys que passe en el meu municipi. Crec que l’actuació policial ha estat encomiable però em dóna la sensació que hem de treballar també en sensibilitzar la joventut d’allò que realment val una vida. Els nostres joves han de saber la importància que és viure, és a dir, viure en llibertat. Sense càrrecs de consciència, sense enveges, simplement gaudint del regal que és la vida.

És per això que no hi ha consol. Ni per als amics, ni per als familiars o per a tots aquells que van ser testimonis d’una manera o d’altra amb eixe remordiment de si es podia haver evitat. Fins i tot per als assassins, que mai tornaran a dormir tranquils pensant que han arrabassat el més valuós del món: una vida i no són conscients que han arruïnat la seua pròpia.

Encara que no pretenc donar lliçons a ningú. No obstant això, sí demane una reflexió a la societat. I és que eixim per divertir-nos i estar amb els nostres amics. Considere que hem de respectar-nos i conèixer amics nous. Hem d’educar als nostres fills i filles que la vida és el més bonic que tindrem i no val la pena posar-la en perill. En aquest sentit, les persones hem d’aprendre a respectar i ser respectuoses amb els valors socials  per a la nostra convivència. És intolerable i no hem de permetre que actes fatídics com els del dissabte tornen a ocórrer ni a Torrent ni en qualsevol altre lloc del món.

Des d’ací convide a reflexionar sobre la meravella que és viure i la màgia que té la vida. Sé que aquestes lletres no ajuden. Però el llegat del jove que fatídicament es va deixar d’escriure una matinada d’estiu del 2020, almenys ens servisca per pensar en les prioritats que hem de tindre a la vida a l’hora de conviure en societat. I, per descomptat, fer una reflexió sobre la impunitat o no de certs actes i ensenyar als nostres fills la importància de prendre sempre la decisió correcta. En definitiva, cap a on volem que evolucione la nostra societat.

Finalmente, només demane això: reflexió, reflexió i més reflexió. Res val més que la vida.