“Succedanis”

Durant el confinament, per higiene mental, tots vàrem intentar, des de casa, replicar la vida real, aparentant que tot continuava igual: férem esport per la terrassa, música als balcons, cerveses des del mòbil, menjarem bons menús sense xafar restaurants, ballarem coreografies sense públic... Les festes populars tampoc es varen escapar i, amb millor o pitjor fortuna, s’organitzaren mascletaes, al·leluies, enramaes, versaes a la Mare de Déu... tot des de casa.

Ara que mirem la vida amb un prisma més esperançador, que hem agafat una miqueta de distància al confinament més dur, ja ho podem dir en veu alta: tot foren succedanis. Eixa vida no s’assemblava massa a la realitat. Era prou més insípida. Sí, un intent amistós, lògic i lloable de fer-nos més agradables els dies complicats. Simbòlicament també es manteniren tradicions i hàbits. Però la vida és social o no ho és. Miren, sinó, el futbol a porta tancada: sense espectadors a la grada no té gràcia, li falta emoció. I sense emoció no som res.

Obrim les portes a l’estiu. Hi ha qui pregunta per les festes patronals i, suspesos els moros i cristians oficials, quin succedani van a inventar-se. Com deia mare, les coses o se fan ben fetes o millor no fer-les. Millor centrar totes les forces (i pressupostos) en dotar d’una oferta d’oci segura i variada per als veïns que en estiu, sense segones residències o capacitat per a viatjar, es quedaran a Torrent, que dedicar-se a organitzar allò que es sembla a però no ho és. Temps hi haurà de tornar a la vertadera normalitat. Qualsevol festa després de la Convid segur que serà molt emocionant, més intensa, inoblidable.