El 90% dels mitjans de comunicació locals poden quedar-se sense ajudes al Valencià

L'Associació de Mitjans Digitals de la Comunitat Valenciana (AMDComVal), que representa a 32 publicacions amb 6,5 milions d'usuaris únics, ha anunciat la presentació d'una dotzena d'al·legacions a l'ordre de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport que regirà les ajudes a la promoció i difusió del valencià per als mitjans de comunicació des de 2019 fins al 2022. A més, ha anunciat que, en cas de no rectificar aquells punts més dolosos per als mitjans de proximitat i els xicotets editors, “valorarem un recurs judicial a l'ordre que la paralitze completament, hi ha línies que no es poden traspassar i aquesta ordre ha anat molt lluny en algunes coses”.

Segons AMDComVal l'ordre demostra un profund desconeixement de l'activitat empresarial, "no només dels mitjans de comunicació, per part de la conselleria, la qual cosa és greu, o una intencionalitat clara de beneficiar a grans grups de comunicació, cosa que seria encara més greu”, ja que en cas de continuar avant exclouria d'entrada a un 90% dels mitjans de proximitat valencians.

L'ordre d'ajudes exclou directament als autònoms propietaris de mitjans, que no podrien presentar-se a estes subvencions amb les bases proposades per la conselleria dirigida per Vicent Marzà. Des de l'Associació de Mitjans Digitals de la Comunitat Valenciana es considera que este criteri “no té cap sentit, suposa un greu comparatiu i una possible vulneració de la legislació, perquè exclou arbitràriament a empresaris autònoms que compleixen amb totes les seues obligacions legals i fiscals. Ens preguntem on està escrit que un autònom no pot ser el propietari d'un mitjà de comunicació en les mateixes condicions que una societat”.

CRITERIS D'AVALACIÓ INJUSTOS

Els criteris d'avaluació i puntuació també són motiu d'al·legació per part de la patronal dels mitjans digitals valencians. En comptes de prevaldre l'elaboració pròpia i la difusió de continguts de qualitat en valencià es fixa una barrera d'entrada quantitativa de notícies, la qual cosa novament perjudica els més xicotets mitjans i només beneficia als més grans.

Els comparatius s'amplien també a l'hora de justificar l'audiència. Categories com a ràdio o televisió només han de demostrar audiència potencial, mentre que els mitjans digitals han d'auditar audiència real, “injust i potencialment il·legal perquè per a uns regeixen unes normes i per a uns altres altres regles del joc”, s'assegura des de l'associació.

El canvi més evident és que no s'exigisca que els lectors provinguen de la Comunitat Valenciana, la qual cosa obri el camp al fet que qualsevol mitjà nacional amb delegació en la Comunitat podrà presentar el 100% de la seua audiència a aquestes ajudes. Això permetrà que es puguen justificar per a les ajudes a la promoció del valencià audiències de notícies elaborades en qualsevol idioma, ja que només s'exigeixen usuaris únics, vinguen d'on vinguen i lligen el que lligen, des del castellà a l'anglés o a qualsevol altra llengua cooficial de l'Estat Espanyol, i que tot això sume a les ajudes a la promoció i difusió del valencià.

AMDComVal també critica “la falta de transparència del Botànic”, ja que, a diferència de 2016, en cap lloc de l'ordre es fixa la quantia econòmica per a cada categoria o el percentatge que regirà en aquestes, la qual cosa obri la possibilitat que cada any es varien les xifres “en funció de criteris complemente aleatoris o d'interessos creats per la Generalitat Valenciana”.