“Preservem Torrent i els quei hi vivim”

Durant el temps de confinament a causa de la pandèmia sobrevinguda sobre la nostra geografia pròxima, hem observat com, des de la municipalitat torrentina, es procurava lluitar contra aquest virus “ferotge” a base de cintes reflectants, fletxes direccionals i tancament d’una part del cinturó de ronda del nostre poble, a la circulació viària. M’encanta la manera amb que el nostre ajuntament ha fet front a l’alarma sanitària, viscuda entre el 13 de març i fins la data de hui mateix, en què encara ens trobem en el primer esglaó de desconfinament (al menys quan s’escriu aquesta columna d’opinio) tot i que sembla que fem la baixada sense frens i, com si no haguera passat res, durant aquestos 73 dies.

Els aplaudiments de les balconades i la corresponent passada de sirenes de policia, protecció civil, sanitaris i 8en alguna ocasió) bombers, han deixat pas a una “normalitat” que, lluny de ser “nova” com anunciava el president del govern des de la seua perspectiva centralitzadora, no dista en res d’aquella normalitat d’ahir, en què consumíem sense deturador, feiem servir els vehicles a motor fins i tot per anar a comprar una caixeta de mistos i, cridàvem pels carrers, com si estiguerem com una rella de sords. La Casa Gran de la Vila, decidí tancar el corredor del Safranar, perquè la gent acudira en massa a contaminar-se, (vull dir esponjar-se) a aquesta zona del poble que linda entre les primeres cases i l’Horta més preuada del nostre territori municipal. Sí, va decidir tancar el Safranar, malgrat que tots els tècnics medioambientalistes, el que recomanen és obrir-lo.Obrir-lo a la recuperació de tots els bancals possibles, a la restauració de la xarxa de sèquies morunes, al projectes  d’horts familiars públics, a la compra i posterior rehabilitació de l’edifici de la Nòria, com a centre d’interpretació d’una franja de terreny que, constitueix el nostre darrer vestigi d’horta sobreviscuda des del segle XI fins el nostres dies, amb l’esforç dels pocs llauradors i llauradores que ens resten.

Va decidir tancar la corredor del Safranar a la circulació de vehicles, quan el que s’hauria d’haver fet és tot el contrari: potenciar l’anell de circulació que forma el Safranar amb l’entrada de l’autovia, Camí Reial i carrer València, per poder tancar realment, el conjunt de la ciutat i preservar Torrent, dels fums nocius d’efecte hivernacle, que provoquen tantes malalties.

La “nova normalitat” s’assembla massa a l’antiga; a aquella que ens ha portat fins ací a base d’atemptar contra el Planeta, encara que siga a xicoteta escala, mantenint penjades senyeres de plàstic desfet per les inclemències del temps, als nostre carrers, certa quantitat de guants i mascaretes, deixades anar per la via pública, manca de sensibilitat per la contaminació de les capes freàtiques que produeixen les granges de porcs del nostre terme, combustions incontrolades del major abocador de residus de tota la contornada...

La conservació del medi ambient és una de les prioritats del nostre temps i és per això que s’hauria d’haver aprofitat aquesta pandèmia, per haver estat més decidit a l’hora de tirar endavant polítiques tendents a la conservació i regeneració del nostre entorn. La municipalitat hauria d’haver estat més sensible cap a aquestos temes, pèro tan sols ha decidit tancar el Safranar per a la circulació de vehicles i ens ha deixat amb el cul a l’aire o, el que és el mateix, amb la resta de la ciutat, oberta en canal.