“Tots hem perdut”

En estos tres mesos tots hem perdut. Tots. Cadascú farà el seu balanç personal. Jo, per exemple, una mare i un sacerdot que, malgrat no morir per coronavirus, no pogueren quasi ser acompanyats. Hi ha pèrdues grans i menudes. Des de la feina a no poder obrir el seu negoci, des de no casar-se o prendre la comunió a xiquets nascuts sense visites, majors espantats en soledat, falleres majors sense festes, amors a distància... inclús este propi periòdic ha perdut tres números que mai es publicaran.

Ara que comencem a vore el sol, em sap mal ser jo el desbaratafestes del desconfinament, sóc el primer optimista amb l’ésser humà i el treball científic per a trobar vacunes i tractaments; però posem nom a les coses, no ho amaguem ara: hem viscut un autèntic drama, amb pèrdues irreparables. I ara venen les seqüeles econòmiques. Miren, si no, l’augment de les famílies ateses per Cáritas en Torrent durant el confinament: un 44% més. Un de cada tres s’han incorporat durant la pandèmia.

De totes les cançons corals que s’han escoltat estos dies, “Los abrazos prohibidos” de Vetusta Morla és la més encertada en fons i forma. En un vers ho senyala clarament: “respeto y dignidad”. Els sanitaris, els vertaders herois d’esta història (si coneixen un, segur que ho tenen clar), es mereixen la dignitat d’una major dotació pressupostària. Serà un arma electoral, ja voran.

Però els ciutadans també tenim deure: el del respecte. Les autoritats ens han indicat que complim unes quantes normes. Tan difícil és? La recuperació econòmica és tasca de tots i és important que s’obriguen comerços i terrasses, clar que sí. Però complim la nostra part amb coneixement, que la memòria és molt curta.

No podem passar d’aplaudir units com a germans a viure egoistament com a desconeguts.

@carlesxpf