“Ens han furtat la primavera”

Encara no havien transcorregut ni tres mesos quan el 2020 deixà clar que seria recordat com l’any de la pandèmia. Una pandèmia global que s’ha personificat en Torrent especialment en l’Asil Santa Elena on molts dels nostres ancians han mort en soletat i sense el dol habitual. Estes tragèdies personals deixen en un segon plà atres efectes del virus com la suspensió de les festes tradicionals. Este malencarat 2020 ens ha furtat les falles, les celebracions de la Semana Santa i els Moros i Cristians. I en la trilogia festera torrentina per excelència, tots els actes festius que Torrent acull.

Este canallesc 2020 ens ha furtat la Pasqua, el reunir-nos al voltant d’una “torrà”, el botar a la comba, menjar-se la mona o trencar-li l’ou al pasqüer o pasqüera en el front (Si és que açò no està prohibit a hores d’ara per alguna llei de lo políticament correcte.)

Aqueferats en complir les normes del confinament. Atrafegats pels protocols del teletreball. Ocupats per la nova agenda d’aplaudiments en els balcons, gimnàsies on-line i cursos a distància, no hem reparat en que este aspre 2020 ens ha furtat també la primavera. Eixe instant de treua entre la gelor de l’hivern i la calfor de l’estiu. Eixe temps en que la vida brolla en força en la terra. Eixe espai de temps que nodrix el nostre esperit fins a la pròxima primavera. Sense este aliment, serà més difícil afrontar el restant de mesos i situacions i més quan, a banda de furtar-nos la primavera, este infaust 2020 li ha furtat a molts també el seu treball, els seus ingressos, el seu negoci.

El virus pareix remetre, pero la situació que anem a trobar-nos en avançar el desconfinament serà, almenys durant un temps, de més pobrea, de famílies més vulnerables, de persones que necessiten de l’assistència social per a alimentar-se. Si atenem als números en els que treballen les Caritas de Torrent, a mitan de maig s’havia passat d’atendre a 530 famílies abans de la pandèmia a 764. És a dir, 1 de cada 3 families que estan acodint a les seues oficines són noves famílies que demanen ajuda per a cobrir les seues necessitats bàsiques. En l’economat “Mare de Déu del Pòpul”, en les mateixes dates, havien passat a repartir aliments a 457 famílies formades per 1.578 persones. En estes informacions podem calcular que, en este moment, entre un 2 i un 2,5% del torrentins es troba en la pobrea extrema puix han d’acodir a l’assistència social per a poder menjar. I remarque que, de moment, perque esta trista demanda no està deixant d’aumentar.

Al principi d’esta pandèmia, quan tocava confinar-se en casa i oblidar les nostres agendes laborals, festives i socials, ho férem des de la perspectiva que d’este sacrifici eixiria una societat millor. Mirant com estem en este moment en que molts preferixen flamejar banderes per damunt del be comú o negar l’evidència d’una deficient gestió, em fan dubtar de que eixa possibilitat siga factible. Pero al mateix temps la solidaritat no ha deixat de créixer durant esta pandèmia i més que ho ha de fer si volem ajudar a paliar estes situacions de vulnerabilitat. Parafrasejant consignes que tots coneguem: Ens podran furtar la primavera, pero mai l’esperança. Pensem-ho.

@magascon