"Etiquetes i Perfils"

La política comparteix massa sovint certs paral·lelismes amb el món de la moda, com les tendències, la imatge de marca, la creativitat, la independència, etcètera. Centrant-nos en la part local des de Compromís identifiquem dos conceptes que li afecten especialment: les etiquetes i els perfils.

L’etiqueta siga possiblement la més injusta de totes les qualificacions a nivell polític, atés que no passa per ser més que una foto fixa en un moment determinat davant unes declaracions o alguna acció que la societat jutja i valora. L’etiqueta malauradament s’ha acabat convertint en un modus operandi simple de sentenciar una opció política, un candidat, una regidora o un alcalde; una versió més del “cuñaísmo de bar” en la seua màxima expressió.

Entenem que no és just jutjar per l’etiqueta, el problema ve quan aquesta es repeteix mantenint un patró al llarg del temps, és aleshores quan parlem dels perfils, el segon concepte que volem introduir en aquest article d’opinió. I per què parlar de perfils en la columna d’un diari local? Bàsicament perquè els perfils de les alcaldesses i alcaldes que ens han governat són en gran part els que han modelat la ciutat on vivim. Centrant-nos en l’actual govern del senyor Ros veiem que els patrons, o el conjunt “d’etiquetes” de les quals parlàvem, han construït un perfil de gestió al pas del temps, del qual la legislatura que s’acaba n’és un nou capítol.

Veiem que els recursos locals sobrants, derivats en gran part per la no reposició del personal jubilat, que especialment ha afectat la Policia Local de Torrent, ha redundat en un empitjorament en la gestió dels serveis municipals, com l’atenció a la discapacitat, la lluita i atenció contra la violència de gènere, la neteja de carrers, el descontrol dels residus, el deficient reciclatge, la cacera descontrolada; així com l’abandó que pateix el terme municipal en matèria d’inversions, com les mediambientals, en educació infantil, la hipersaturació dels centres de dia de majors, en matèria de protecció del patrimoni, l’exasperant falta d’aparcaments, acabant per la inexistència d’un refugi d’animals municipal.

Que ens ofereix a canvi Jesús Ros? Doncs el seu perfil: obres, obres i més obres,  que no van més enllà de l’asfaltat de carrers i la reposició de voreres, una etiqueta de gestió duplicada fins a sacietat des de fa vint anys, planificada per a activar-se en temps i forma electoral. Si el que volem és parlar de govern, Ros ha tingut una oportunitat més per al canvi, quatre anys sense pulsió, amb la gestió interna embolicada pel judici perdut sobre els complements salarials atorgats a dit, i una sobreexplotació de la seua imatge personal i política davant els mitjans de comunicació que ell mateix ha subvencionat: són totes aquestes etiquetes les que han construït el seu perfil, però si hi parlem del de Torrent el canvi és possible.