El Torrent va tirar d'ofici i caràcter per a derrotar a l'enrajat Riba-roja de Túria

El Torrent va véncer per 2 a 1 a un Riba-roja de Túria que arribava al Sant Gregori després d'una ratxa d'11 partits sense perdre, 27 punts dels 33 en joc i solo una derrota fora de casa en tota la temporada. No obstant això, els homes de Rodri van mostrar la seua millor versió de l'any per a fer clavar el genoll a un equip amb faiçons de promoció.

Un partit d'alt voltatge, carregat de polèmica, amb un penal (el 1-0) molt protestat pels visitants, una doble groga a Zamora discutible, que va deixar als locals amb deu homes faltant 23 minuts i on el míster local i l'utiller visitant van acabar expulsats. Les matemàtiques jugaven en la prèvia: era un partit de sis punts. Si guanyaven els visitants, bandejaven al Torrent a huit punts, però la victòria local deixa als de Rodri a dos punts del segon, que continua sent el Riba-roja de Túria i empatat amb l'Utiel, tercer classificat. Rodri va abandonar el seu clàssic 4-2-3-1 per a disposar la tàctica que li va portar a empatar en el partit d'anada.

Un 4-1-4-1, amb Ivo per davant de la defensa per a desactivar el temible joc comminatiu dels homes d'Alejandro San Isidro. Tots dos entrenadors, emulant a Karpov i Kasparov, van plantejar la primera part com una partida d'escacs. Van emmanillar a les seues torres i els seus alfils i tots dos equips es van estavellar contra l'estratègia del rival. Als homes de més talent de cada equip, Pedro i Jonás, els van posar una camisa de força i així va ser com no va passar res en les àrees i el respecte i les precaucions van tombar la creativitat.

Però Rodri va portar el xoc al terreny on li convenia. En aquest ecosistema, és on més llueix l'equip local. L'experiència del seu corredor de seguretat, Galindo, Álvaro, Ivo, Alfon va perdre el percentatge de possessió però va guanyar el control emocional del partit. Perquè el millor Riba-roja de Túria no era capaç de fer perill en l'àrea de Belmonte i això va reforçar la convicció dels locals en el seu pla de partit i en el seu desplegament al contraatac.

Però els girs de guió van arribar en la segona part. El Torrent va estrényer d'eixida i en una jugada a pilota parada, Pedro situa la pilota en l'àrea i la defensa visitant bloqueja la carrera d'Álvaro i Galindo. El col·legiat, a instàncies del seu linier, va assenyalar el penal que el mateix Galindo es va encarregar de convertir. Era el minut 54, però el Riba-roja de Túria va començar a perdre el partit, no tant pel gol en contra sinó perquè el seu sistema nerviós no va poder resistir la decisió i va col·lapsar. La indubtable qualitat dels visitants es va veure privada de la calma necessària per a remuntar un partit que potser per joc havien pogut anivellar.

I el Torrent va saber explotar aqueixa sobreexcitació. Ni tan sols la rigorosa segona groga a Zamora, en el minut 67, va tranquil·litzar al Riba-roja de Túria. El Torrent, amb deu, es va posar el mico de treball i va tindre fe en la victòria. L'aparició de Jonás, l'hàbil extrem visitant, tampoc va servir. El seu xut va marxar per damunt del travesser. I en el minut 74, jugant amb deu, i amb el míster expulsat per doble amonestació, els locals van assestar el colp definitiu.

El Torrent, a camp obert, és temible. I quan el rival es precipita, somriu. Carlos sorprén amb una pilota en profunditat, i el seu bessó Alfon –vaja partidazo el seu- s'eleva per a prolongar de cap sobre la carrera del depredador Sergio Vargas, que aguanta en el forcejament amb el central, senta al porter, amaga el xut i li penja la pilota. El abecé del futbol directe.

El Riba-roja de Túria va estrényer però la moral dels locals estava ja pels núvols. Tant que ni tan sols van patir. El gol de Zarca en el minut 89 arribava massa tard per a un Riba-roja de Túria amb un gran tracte de pilota que va perdre davant el coratge i l'ofici d'un Torrent que s'enganxa de ple en la lluita per la promoció.