Pedro i el seu hat trick van caldejar la freda vesprada de Sant Blai

El Torrent va véncer per 4 a 1 al cuer CD Serrans i se situa de nou en llocs de promoció. Però la vesprada no va començar bé. Sant Blai ens va portar una nit ventosa i de fred polar​ encara que ens va deixar per al record la genialitat de Pedro Moreno, que va fer tres gols, i que va posar en peus al Sant Gregori amb un gol inversemblant, una volea des de 35 metres que va suposar el primer gol en el minut 38.

Però fins a aqueix moment, el partit no tenia un clar dominador. El Torrent, amb l'al·licient que una victòria li situava de nou a dalt -i retallava punts als tres primers-, no aconseguia sotmetre a un Serrans que jugava sense complexos, com si estiguera a la meitat de taula. El vent, la relaxació local i l'atreviment visitant van fer que aquests tingueren les millors ocasions per mitjà del seu jugador més destacat, Raúl. El partit transcorria entre imprecisions, ansietats i poc futbol.

Però la grandesa d'aquest joc és que sempre ens ofereix l'inesperat. I va aparéixer Pedro, com un xiquet entremaliat i descarat al pati del col·legi, per a posar llum entre les tenebres d'un partit espés; per a fer calor a un públic gelat; per a alimentar la màgia del futbol. Una pilota perduda, l'instint del futbol de barri i una volea de trajectòria impossible van fer la resta. Va intuir al porter avançat i des d'on ningú ha de xutar, ell va enganxar un míssil que va deixar en evidència al pobre Rodri. Golasso per a la memòria col·lectiva.

A penes dos minuts després, l'Iniesta de Torrent, es va inventar una passada increïble que va deixar en avantatge a Sergio Vargas, que amb una vaselina mesurada, aconseguia el dos a zero. Així de gran i de cruel és el futbol. El CD Serrans es va retirar al vestuari atordit per les dues fogonades de talent de Pedro i un desavantatge potser immerescut.

A penes va començar el segon acte, en el minut 53, Mario Tadeo, des del pic de l'àrea, llança un tir per l'esquerra que impacta en el primer pal, es passeja per la ratlla, l'escup el segon pal perquè Pedro acabe per espentar-la en el partit que comptarà als seus néts. I per si no fos prou el càstig, en el minut 54, el millor defensor del Serrans va veure la segona groga deixant al cuer amb deu homes.

El Torrent amb 3-0 i enfront de deu va donar per conclòs el partit però l'animós Serrans no s'anava a rendir. Una gran jugada de Raúl i el seu centre en diagonal ho va rematar Alberto en el minut 57. Aquest gol no va asseure bé a Rodri, el míster local, ni a Parra, un home implicat que sent els colors, i que va donar un sonor manotes a la coberta de la banqueta, en senyal de disconformitat perquè el seu equip havia alçat els braços.

Però al Serrans li fallaven les forces per moments i només va haver-hi temps per a un intercanvi de colps i el quart gol local. De qui? Hui era el dia de Pedro, que en el minut 89, en un revers des del punt de penal, va buscar amb delicadesa el pal llarg del porter per a completar la seua nit de glòria.

L'Ajuntament va suspendre pel vent el castell de Sant Blai però Pedro es va encarregar de disparar els focs artificials en una victòria important encara que deslluïda per les circumstàncies. Dissabte que ve, una final, en el camp del Barri del Crist, que dirigeix l'extècnic del Torrent, Santi Marín.