Dimarts, 12 de novembre del 2019

Actualitzada Dilluns, 11 de novembre del 2019 a les 10:33:40 hores

Edició Digital en valencià | Directora: Mamen Casabán | Conctacte: 687 284 697 Versió impresa
REDACCIÓ
Divendres, 21 de Setembre del 2018

Alferes Cristiana 2019. Sonia Guzman. Na Violant d’Hongria i Alferes Mora 2019. Rebeca Gonzalez. Omeyes.

“Comença un any de treball i de molta il·lusió”

Una vegada coneguts els capitans de 2019, quedava per ficar cara i veu a les alferes dels bàndols moros i cristians per a les pròximes festes patronals. L’Alferes Cristiana serà Sonia Guzman, de la filà Na Violant d’Hongria i l’alferes Mora, Rebeca Gonzalez, d’Omeyes. En aquesta entrevista es van conèixer i de segur que van ficar la primera pedra de tot un any d’actes conjunts.

Com va ser la teua elecció com a alferes?

Sonia Guzman: Totes les companyes vam anar a dinar a un restaurant de Torrent l’últim dia de fetes, abans de la processó oficial i es va proposar el càrrec, jo vaig alçar la ma, encara que ja el tenia aparaulat, perquè totes sabien que tenien molta il·lusió.

 

Rebeca Gonzalez: El meu càrrec ha sigut l’últim. Se’ns anà massa el temps de les mans i quan ens donarem compte ja estàvem en mig de festes, per eixe motiu vam decidir triar alferes a la última setmana d’agost. Vam fer una reunió, es van dir les condicions i jo vaig presentar la meua candidatura. Pensava que s’anava a presentar algú més, però com no va ser així, doncs em vaig quedar amb el càrrec.

 

Cóm va reaccionar la gent? Què espereu?

Sonia Guzman: Serà un any molt mogudet, amb visites a altres poblacions, a actes oficials a Torrent, però molt il·lusionada de viure-lo amb els meus companys i compaginar-lo amb la vida familiar.

 

Rebeca Gonzalez: Jo no sé encara on m’he ficat, sí que tinc ganes de disfrutar a tope de l’any, d’assistir a tots els actes i no perdre’m res. Jo li vaig a ficar tota l’alegria i un poc més.

 

Quan et fas fester ... I per què del bàndol moro o cristià?

Sonia Guzman: Forme part de les Na Violant des de fa 13 anys. La meua amiga i companya de la Universitat, Xelo, junt amb Amparo eren de les Na Violant , un dia em van convidar i vaig disfrutar tant que ja em vaig queda. He passat dos embarassos en plenes festes i m’ha tocat fer de controladora, la festa forma part de la meua vida.

 

Rebeca Gonzalez: Quatre anys, la meua amiga Nuria és dels Omeyes i em va dir també un dia d’acompanyar-la a un sopar i a la festa i em va agradar molt. Sóc de les últimes incorporacions i m’he sentit com a casa, per això ser alferes per a mi és lo més.

 

Com s’organitza una filà o comparsa l’any de capitania?

Sonia Guzman: Ens reunim l’últim divendres de cada mes, este passat també i ahi dividirem en comissions de musica, bato, etc. Cada subgrup s’encarrega d’organtizar tot allò necessari per a este gran any.

 

Rebeca Gonzalez: pues encara no tinc massa idea. Hem de fer una reunió i començar a parlar, jo m’estic deixant dur i confiar en l’experiència de tots els meus companys que ja han passat també per ací.

 

Quin és l'acte fester oficial que més t'agrada?

Sonia Guzman: M’agrada molt la gran entrada, amb tot el carrer ple de cadires, de música i alegria. És tot el dia per arreglar-se monyo, maquillatge, vestuari hores d’espera i de molts nervis, de vegades pense que si em desmaiarè per la calor que fa, però al final sempre tot ix bé.

 

Rebeca Gonzalez: El pregó, perquè és quan comença tot, i dius això ja no tñe marxa enrere. La baixada és molt bonica, però el pregó es difruta més, perquè es més espontani i es un dia de retrobar-nos tots i de ficar-nos cara després de tants mesos.

 

I en quant a les festes i actes extraoficials?

 

Sonia Guzman: M’agrada molt els moments de xaranga i de música amb les companyes. I sobre tot, els moments de complicitat i diversió, quan per exemple Chus Lacort imita a Isabel Pantoja, són els moments interns irrepetibles, de portes cap endins i de convivència.

 

Rebeca Gonzalez: La Clotxinà que organitza la meua comparsa. Tots treballem a una, colze amb colze, al mateix ritme i la quantitat de cerveses que servim. Enguany hem servit 250 kilos de clòtxines, una barbaritat. Pense que la festa està canviant i cada vegada es viu més de dia i l’oratge acompanya.

 

Canviaries alguna cosa de la festa?

Sonia Guzman: Poca cosa, llevat de la calor, però això es impossible. M’agrada la festa tal i com la tenim.

 

Rebeca Gonzalez: També m’agrada com està la festa, encara que si facilitaria els termes burocràtics per a poder trabucar. S’ha de fer en tanta antelació que jo no sé per motius laborals o el que siga si puc trabucar al final.

 

Comentari

Comentar esta noticia

Normes de participació

Aquesta és l'opinió dels lectors, no la d'aquest mitjà.

Aquesta és l'opinió dels lectors, no la d'aquest mitjà.

La participació implica que ha llegit i accepta les Normes de Participació i Política de Privadesa

Normes de Participació

Política de privacitat

Per seguretat guardem la teua IP
3.233.226.151

Encara no hi ha comentaris

Potser també t'interesse...

Amb el teu compte registrat
Vaig oblidar la meua contrasenya

Escriu el teu correu i t'enviarem un enllaç perquè escrigues una nova contrasenya.