La vella normalitat

No, no anem a parlar de la COVID-19, vaja per davant! Prou tenim amb els telenotícies i els diaris. No els anem a saturar amb xifres de nous contagis, ni amb els números sobre les mascaretes repartides a Torrent -tot i que encara no han aparegut ni apareixeran els albarans de repartiment d’aquest material, pagat per totes i tots amb els nostres impostos-, no obstant, com la guerra, sempre hi ha conseqüències que no canvien quan parlem del principal partit del règim del 78: el PSOE.

La vella normalitat, la que intenta imposar-se a la renovació política, a la transparència, la que actua contra la justícia fiscal, protegeix els excessos i ignora el malbaratament dels recursos públics, no ha canviat; i sí, lluny queden les èpoques dels Roldans, Barrionuevos, Veras, Corcueras, hermanísimos, etcèteres, però, en què ha canviat “el socialismo institucional” quan parlem dels temes centrals de l’organització de l’estat... Des d’aquell 29 de desembre de 1978, en res.

Tenim constància dels milers de milions d’euros en comissions no declarades per l’anterior monarca, aquell que segons la Constitució era intocable quan era Rei, i que continua sent-ho per als defensors del règim del 78; però no cal enganyar-se, eixos polítics poden dur 40 ó 2 anys en política; que més dona si representen un partit que protegeix institucionalment l’herència “Reial” de Franco. Sabem que aquest article pot molestar algunes persones, deu ser la mala consciència, aquella que de tant en tant ens recorda d’on venim, però la realitat és molt tossuda quan els fets parlen per ells mateixos; i sí, ara parlarem de Torrent.

Compromís ha presentat per registre una moció per a eliminar la figura de Juan Carlos I de la simbologia pública de Torrent. Això suposava canviar el nom de l’Avinguda del seu nom, ubicada al Parc Central. Proposem substituir-lo per “Sobirania Popular”, aquella de la qual emanen els poders de l’Estat, però el PSOE, junt els seus socis del règim del 78: PP, Cs i VOX, han votat en contra de la nostra proposta en la comissió municipal corresponent. I no, no és una qüestió de fílies i fòbies, sinó d’equitat en drets i deures socials, per a nosaltres no hi ha privilegis de sang, ni de classe, ni de càrrec; més encara quan parlem dels recursos de totes i tots, que són els que paguen els béns i serveis de la societat.

Algunes persones diran que ara açò no toca... són els de sempre, els del règim del 78, els dels privilegis, els que defensen empresonar sense judici a un ciutadà per apujar-se a un cotxe de la Guardia Civil, però financien amb els seus impostos als que els evadeixen en quantitats industrials. ¿Quants hospitals, material, recursos humans i investigació mèdica es podrien haver pagat amb eixos impostos defraudats... Recordem-ho quan els del Règim ens increpen amb això de “ahora no toca”.