El PP demana en una moció que es recupere la Font del Deseo en El Vedat

Els populars de Torrent han presentat una moció perquè siga debatuda i aprovada en el Ple municipal, per a la posada en valor i recuperació de la font del Desig en el Vedat. Aquesta font situada en l'Avinguda San Lorenzo i al costat d'un conegut restaurant del Vedat, es troba abandonada des de fa molts anys. "La vegetació i una gran figuera l'han cobert pràcticament íntegrament, fet que d'altra banda, ha propiciat que puga arribar fins als nostres dies, gairebé intacta", explica el regidor Boro Císcar. "Si bé, la font manca d'ornaments artístics i arquitectònicament no destaca, ens trobem enfront d'un element del patrimoni hidràulic de Torrent de principis del S. XX i que forma part de la història del Vedat", afirma Císcar.
 

És per això que, des del PP se sol·licita que l'Ajuntament de Torrent adeqüe el seu entorn i instal·le un panell informatiu, a més d'estudiar la possibilitat de la seua posada en funcionament. Segons relata el regidor del PP i investigador local, Boro Císcar "en 1932, el professor D. Victoriano Andrés en la seua obra Torrent: anotacions i dades molt curioses referents a aquesta vila presos i esbrinats pel professor de la mateixa", va adonar de la inauguració d'una font situada en el Vedat: "El 2 d'octubre es va beneir i va inaugurar, amb música i traques, una font en el Vedat, pel senyor guareix arxipreste don Vicente Mengod Romeu, a petició de l'empresa de les aigües, i li van posar font del Deseo, any 1932".
 

Encara que també assenyala en la moció que "Tenim coneixement que aquesta font existisca en data anterior a la seua inauguració, ja que el diari Poble en data de 24 de setembre de 1932 fa referència a aquesta en una crònica sobre la Muntanya Vedat on s'esmenta l'existència d'una font sense funcionament que s'alimentava d'una bomba impulsada per un molí de vent".
 

Aquest mateix any, "es va constituir una societat, encapçalada per don Julio Baviera, per crear la xarxa de distribució de l'aigua i realitzar els treballs d'instal·lació de canonades, amb una previsió inicial de 1500 metres de canonada principal, i des d'aquesta podien treure's brancs que de forma individual donaren servei a diversos xalets del Vedat", relata Císcar.
 

Gràcies a la documentació de l'arxiu de la família Artal, de qui fos l'il·lustre alcalde València don Joan Artal Ortells en 1923, "coneixem l'acord que van establir tres propietaris amb el contractista don José Soler per a la instal·lació d'aigua en els seus xalets. En aquest document veiem com a don Francisco García Martínez, don Luis Tuset Tuset i don Joan Artal Ortells, pel seu compte i càrrec, instal·len una canonada d'"uralita" de cinquanta mil·límetres de pas, que s'inicia a la xarxa general de conducció d'aigua del Sr. Soler, amb una extensió de 448 metres, a canvi el Sr. Soler no podia donar servei als xalets adjacents a la canonada sense el permís dels tres propietaris d'aquesta, els qui havien de sol·licitar a cada nou abonat l'import de la part proporcional del cost de la canonada que inicialment ells havien adquirit".
 

Boro Císcar, apunta també que "l'obra del Sr. Soler va incloure la construcció del dipòsit d'aigua que encara existeix al costat de la Torreta, i a uns 50 metres d'aquest dipòsit, la remodelada Font del Deseo que donava inici a la xarxa general d'aigua". Finalment, explica que "la font està construïda en rodeno, amb plaques verticals format el got circular i pilars en la unió d'aquestes, té un pilar central que actuava com a sortidor, i a l'interior del got s'observa una anella de ferro destinada possiblement a lligar els animals que en el seu moment s'aproparen a abreujar; si bé manca de valor artístic o arquitectònic, representa un dels elements importants del patrimoni històric del Vedat".