“Comença un any de treball i de molta il·lusió”

Com va ser la teua elecció com a alferes?

Sonia Guzman: Totes les companyes vam anar a dinar a un restaurant de Torrent l’últim dia de fetes, abans de la processó oficial i es va proposar el càrrec, jo vaig alçar la ma, encara que ja el tenia aparaulat, perquè totes sabien que tenien molta il·lusió.

Rebeca Gonzalez: El meu càrrec ha sigut l’últim. Se’ns anà massa el temps de les mans i quan ens donarem compte ja estàvem en mig de festes, per eixe motiu vam decidir triar alferes a la última setmana d’agost. Vam fer una reunió, es van dir les condicions i jo vaig presentar la meua candidatura. Pensava que s’anava a presentar algú més, però com no va ser així, doncs em vaig quedar amb el càrrec.

Cóm va reaccionar la gent? Què espereu?

Sonia Guzman: Serà un any molt mogudet, amb visites a altres poblacions, a actes oficials a Torrent, però molt il·lusionada de viure-lo amb els meus companys i compaginar-lo amb la vida familiar.

Rebeca Gonzalez: Jo no sé encara on m’he ficat, sí que tinc ganes de disfrutar a tope de l’any, d’assistir a tots els actes i no perdre’m res. Jo li vaig a ficar tota l’alegria i un poc més.

Quan et fas fester ... I per què del bàndol moro o cristià?

Sonia Guzman: Forme part de les Na Violant des de fa 13 anys. La meua amiga i companya de la Universitat, Xelo, junt amb Amparo eren de les Na Violant , un dia em van convidar i vaig disfrutar tant que ja em vaig queda. He passat dos embarassos en plenes festes i m’ha tocat fer de controladora, la festa forma part de la meua vida.

Rebeca Gonzalez: Quatre anys, la meua amiga Nuria és dels Omeyes i em va dir també un dia d’acompanyar-la a un sopar i a la festa i em va agradar molt. Sóc de les últimes incorporacions i m’he sentit com a casa, per això ser alferes per a mi és lo més.

Com s’organitza una filà o comparsa l’any de capitania?

Sonia Guzman: Ens reunim l’últim divendres de cada mes, este passat també i ahi dividirem en comissions de musica, bato, etc. Cada subgrup s’encarrega d’organtizar tot allò necessari per a este gran any.

Rebeca Gonzalez: pues encara no tinc massa idea. Hem de fer una reunió i començar a parlar, jo m’estic deixant dur i confiar en l’experiència de tots els meus companys que ja han passat també per ací.

Quin és l'acte fester oficial que més t'agrada?

Sonia Guzman: M’agrada molt la gran entrada, amb tot el carrer ple de cadires, de música i alegria. És tot el dia per arreglar-se monyo, maquillatge, vestuari hores d’espera i de molts nervis, de vegades pense que si em desmaiarè per la calor que fa, però al final sempre tot ix bé.

Rebeca Gonzalez: El pregó, perquè és quan comença tot, i dius això ja no tñe marxa enrere. La baixada és molt bonica, però el pregó es difruta més, perquè es més espontani i es un dia de retrobar-nos tots i de ficar-nos cara després de tants mesos.

I en quant a les festes i actes extraoficials?

Sonia Guzman: M’agrada molt els moments de xaranga i de música amb les companyes. I sobre tot, els moments de complicitat i diversió, quan per exemple Chus Lacort imita a Isabel Pantoja, són els moments interns irrepetibles, de portes cap endins i de convivència.

Rebeca Gonzalez: La Clotxinà que organitza la meua comparsa. Tots treballem a una, colze amb colze, al mateix ritme i la quantitat de cerveses que servim. Enguany hem servit 250 kilos de clòtxines, una barbaritat. Pense que la festa està canviant i cada vegada es viu més de dia i l’oratge acompanya.

Canviaries alguna cosa de la festa?

Sonia Guzman: Poca cosa, llevat de la calor, però això es impossible. M’agrada la festa tal i com la tenim.

Rebeca Gonzalez: També m’agrada com està la festa, encara que si facilitaria els termes burocràtics per a poder trabucar. S’ha de fer en tanta antelació que jo no sé per motius laborals o el que siga si puc trabucar al final.