50 anys de falleres majors de Torrent

El 2020 la capital de l’Horta Sud celebra el 50é aniversari de la creació del càrrec de fallera major de Torrent: el nostre patrimoni immaterial més preat, ja que les seues veus són el testimoni d’una època, història viva de la festa i la ciutat.

El 1968 es produix la refundació de les falles de Torrent, una segona època on la falla de la Plaça i Àngel de l’Alcasser tornen a plantar falla amb les seues màximes representants, les que van ser, de facto, la cara visible d’esta incipient festa després de la repressió i prohibició de la festa pel succés de la tombà de les falles de 1957. Però no va ser fins el 1971 quan la Junta Local decidix formalment crear el càrrec de fallera major de la ciutat, que serà triat per la Junta i l’ajuntament entre les joves de la ciutat, tal i com ho arreplega el primer El Granerer:

"Aunque las fallas se inician en esta segunda etapa en el año 1968, no surge una Fallera Mayor de todas las fallas hasta el año 1971, siendo la primera en ostentar esta preciada distinción la señorita María del Carmen Fernández Cubes, en acto que se celebró el 12 de marzo de 1971 en el cine Montecarlo, actuando de mantenedor don Tomás Martínez Soto".

El setmanari Torre va arreplegar a doble pàgina este esdeveniment faller: la primera proclamació (que no exaltació encara) de la fallera major de Torrent: "El viernes día 12 de marzo, a las once de la noche, y en la sala del cinema Montecarlo de esta ciudad, tuvo lugar el solemne acto de proclamación de la Fallera Mayor, señorita María del Carmen Fernández Cubes. Abrió el acto la actuación destacada del Orfeón Polifónico Torrent del Círculo Católico, premiando el público su maravillosa actuación con prolongados aplausos".

M. Carmen Fernàndez va ser la total protagonista vestia una seda en tons perla, brodada en or amb davantals curts amb fils també daurats i una cinta a joc a la cintura de gran amplària, cal destacar que no portava cinta a l’escot (a la manera tradicional de vestir de valenciana). En eixe acte se li va fer entrega del pergamí acreditatiu i d’una gran banda de fallera major amb la bandera nacional, i a la part alta una franja amb la senyera on, sobre el blau, s’havia brodat un gran escut de la ciutat. Crida poderosament l’atenció els quasi 20 centímetres d’amplària de la banda que tapaven pràcticament tot el cos de la jove.

Amb el bon regust de les falles de 1971 arribem a juliol del mateix any, moment de triar a la reina de les festes patronals, càrrec que recau en Purín Mora Alandi. El 23 de juliol es va celebrar en la sala Dandy l’acte de coronació per part de l’alcalde Beguer. Huit mesos després Purín seria proclamada fallera major de Torrent. Les festes patronals de 1973 van tindre com a regina a Amparo Zafón Peris, però al març següent no va ser fallera major, sinó M. Aurora Martínez Simó, que no era fallera censada, però sempre havia participat en les activitats de la falla Ramón y Cajal. El 1974 va ser nomenada fallera major Asunción Cubes Segura, de la falla de La Plaça.

El 1975 una jove Amparo Femenia, de la falla carrer Toledo es convertia en la primera fallera major d’esta comissió. La primera fallera de Torrent en pronunciar la Crida va ser Rosa Ros Mora (que havia sigut la primera fallera major infantil de la Plaça en la seua segona època,  en 1968, junt amb Elvira Iborra). L’any 1977 una jove Emilia Esteve va ser nomenada fallera major. Ella va ser la primera fallera major de la ciutat que hi havia sigut l’any anterior fallera major de la seua comissió, l’Avinguda.

La història de les falleres major de Torrent ben val un llibre on s’arrepleguen les seues emocions i vivències, però hem cregut necessari ficar les primeres línies a les primeres dones que es van atrevir a representar la ciutat.