“Estem vivint´ho tot intensament, com si fóra una capitania”

Jose Garrigues és conegut com fonteta pel seu pare, el d’aigües potables de tota la vida. Va ser durant molts anys faller i president de la Avinguda. També ha estat lligat a la Santa Faç, de la qual son pare va ser fundador. Ara té 47 anys, està casat i té 2 filles seues i una de la seua dona, amb as que compartirà la baixada del Convent. Director de compres d’una empresa d’alimentació, a la comparsa li diuen El Pelao.

Raul Mil, de família torrentina i cognom herdaldic “desconegut” té 38 anys i és informàtic en la Fira de Mostres. La seua nóvia va ser capitana de Na Violant i viu molt intensament la festa de Moros i Cristians des que entrara fa set anys a la filá Conqueridors, fundada pel seu germà. Des d’ aleshores s’ha convertit en el principal ambaixador, president, secretari i quasi tot perquè ningú vol fer-ho. Disposat a tot, ho va anar fins a per a ser Alferes, perquè ningú es presentava.

Com esteu prenent aquesta primera alferecía?.José: és nou perquè no és capitania, però la gent li l’està prenent com si fóra una capitania, amb moltes ganes. Raúl: també passa alguna cosa semblat encara que amb les limitacions que tenim per al boato, que és el lògic.

Tres dels càrrecs es diuen com tu Com us aclariu? Jose: No ens confonem molt, la veritat, José María és el capità, i el capità moro és José a seques, riu José. Raúl: Doncs ve bé quan passa la nit, assenyala Raúl, perquè -riu-a més jo tinc mala memòria.

La plaça i Sant Roc són els punts neuràlgics de la festa un any més. Com es conviu amb els veïns? Jose: enguany ens anem a ajuntar quatre moros i una cristians, quasi la meitat de la festa. Crec que tenir la festa en el centre té els seus pro i contres. Raúl: Al meu sempre m’ha agradat eixir més de dia, però el dolent és que comence pel dia i acabe quan acabe.

L’any passat es van sobrepassar els límits horaris, Es va a cuidar aquest aspecte? Jose: jo crec que s’han de respectar els límits horaris i tot té el seu temps. En el nostre cas la mitjana d’edat ens agrada viure més la festa de dia, que de nit. Crec que tot va amb l’edat, però la festa de dia va a anar bestiar terrè amb cada vegada més actes. Rául: Jo sempre he preferit la festa de dia. El problema es que comence pronte i no saps quan acaves.

Quins actes oficials i extraoficiales us agraden més? Jose: El que més l’entrada, no he fallat mai a una entrada. Dels extraoficiales, nostra matiné, que és un acte que no està previst ni té data concreta que es trauen els altaveus, es convida a cervesa i el que ve és ben rebut. Raúl: al meu l’acte que més m’agrada és el Mig Any, per la qual cosa significa de començar la festa- M’agraden tots els actes menys la processó, però vaig a eixir. Dels no oficials, m’agrada la festa de templaris i dels moros la festa de la cervesa de califats

A Abassies se’ls associa amb el bon menjar de arros en fresol i naps, i a Conquers amb La tractorà? Jose: Si és un acte que fèiem fa molt temps per a tots però que en ser tanta gent ja solament ho fem per a càrrecs oficials. Raúl: Enguany és possible que hi haja tres tractors, però com es diu, no demanem permís i de fet a poc a poc s’ha convertit en una tradició des que en 1997 es començara, i és l’única que es fa fora de les Enramás,

El president ha estat quasi en funcions, i Manolo Fayos ha exercit de president, Què tal ho ha fet? Jose: Manolo és una persona experimentada, sap molt bé el que ha de fer i fins a on ha d’arribar, i crec que Dani té un suport importantíssim en Manolo. Raúl: per a mi, Manolo ha sigut el meu president, ja li ho he dit també a Dani, ho ha fet genial.

Com heu vist aquest canvi de càrrecs en Mig Any?, Jose: Molt positiu, s’ha donat un gran canvi, l’entrada al matí també molt bé, però crec que ha sigut un encert. Potser va faltar comunicar millor la entraeta al matí perquè assistira més públic. Raúl: m’ha semblat molt bé, i el següent pas hauria de ser el menjar en la Torre, no en Parc Central, des del meu punt de vista.