Diuen que han muntat una falla per l’octubre

Aquest ha estat el primer any en molts, que no he passat la data de la Diada Nacional del País Valencià per aquestes contrades, però gràcies a les xarxes socials i a les plataformes en què hi coincideixen amics, coneguts i saludats, estar a milers de quilòmetres no m’ha deixat desconnectat d’aquesta realitat tan nostra que fa del mes d’octubre una trentena més que efervescent. Des d’aquest punt estant, he vist amb delectança com l’alumnat jove del nostre poble, ha conegut el nostre monument per antonomàsia, de la mà d’una proposta cultural i lúdica al mateix temps, que ha agermanat un grup de teatre conegut i reconegut amb una filada de moros i cristians de la vila, amb objecte d’explicar el perquè del com i el quan de l’arribada del rei que va deixar criar unes orenetes al pal major de la seua tenda de batalles.

També he observat des de fora estant, com una colla d’esforçades persones, ha aconseguit bastir una muixeranga torrentina perquè no hi falte de res al nostre poble: falles, moros i cristians, germandats de setmana santa, coral rociera, molins de Castella la Manxa, clavaries d’aquest o d’aquell altre tòtem, taekwondo, ames de casa, runers, clubs de bàsquet i confraries de la Mare de Déu de la Llet, del Pòpul o de la flor més polida de l’hort, verger de la nostra terra. Enguany, diuen que s’han fet moltes coses arran la Diada Nacional dels Valencians i les Valencianes i que han participat bona cosa de grups i entitats de la vila i les que no han volgut, no han pogut o s’han assabentat tard i a contratempsFins i tot diuen que han organitzat una Comissió del 9 d’Octubre que actuarà de consellera i promotora, no sols d’aquesta festivitat, sinó també de la carta Pobla i del 25 d’abril, que totes tres formen una terna semblant a la de la santíssima trinitat,però a la valenciana.

Tot ben bonic i ben alegre, sí senyor. L’alcalde amb vara de comandament i terna fosca amb camisa de festa (no la que ens té acostumats a lluir els dies feiners de color festuc més arrugada que menys). Diuen que també lluïa corbata de vesprada –el matí era tot més casolà i no li calia. Asseguren que es va plantar a la porta de l’antiga casa consistorial, ara Casa de la Cultura on, al seu interior i una vegada les portes obertes, van plantar una falla amb el bust del rei conqueridor. Sí, sí, una falla per l’octubre per poder ofrenar corones de llorer els representants de les comissions grans i menudes, les organitzacions d’avellanencs o de xonetes, les associacions de gegants, cabuts, caperruts i destrellatats. Una falla pintada de verd tot i simulant un bust de bronze... tot o fem igual: simulant.

Simulem que hi ha democràcia participativa però en realitat es tracta d’una fira de l’embotit; volem fer creure al personal que hi ha bona química entre els representants dels partits a l’ajuntament quan en realitat, per una coma, per una preposició o per haver d’instar, fan el ridícul més espantós davant la parròquia que els anima.
Simulem, simulem, simulem i volem fer creure el que ningú es creu de molts de nosaltres: que estem preocupats per fer millorar el nostre poble. Això, ni s’ho creu Jesús, ni Alfred, Evaristo ni Manel, Marissa ni Matilde, Conrad o Rafael. Després de les eleccions i en veure el que estem veient, no hi ha persona que es crega que a cap d’ells els interessa res que no siga el seu propi budell. Ara diuen que han muntat una falla per l’Octubre però en realitat el que han fet ha estat un altaret perquè oficie i pontifique la primera autoritat local, vara en mà, vara de comandament; aquella que ell gasta per presidir les processons d’una secta que encara diu i encara es pensa que és la que té més fe.