“Vint-i-nou”

Vint-i-nou comissions. Eixa és la resposta a la gran pregunta que molts veïns es plantegen per estes dates mentre veuen l’Ofrena, la cavalcada o contemplen l’interminable número de carrers tallats a la ciutat. I, sí, són moltes. Massa. No, perquè el món faller no tinga dret a créixer, sinó tot el contrari, perquè amb eixa fragmentació (en molts casos irrellevant) les falles corren perill de diluir-se.

Siguem sincers. Encara que no es diga en veu alta és un pensament prou majoritari. Sobretot, per a qui ho veu des de fora. Es profitós per a les falles de Torrent actes eterns, monuments que ningú veu, col·lapse de la ciutat i ajudes innecessàries de diners? Jo, pense que no. És veritat que està equació no té fàcil solució. Però més d’un deuria plantejar-se si mereix la pena malviure una comissió o és millor dotar-la de nova vida.
Ho sé. El que van a escoltar és una proposta quasi irreal, però estem davant nous temps i noves formes de treballar: Per què no plantejar-se fusionar comissions? Per què no, almenys, compartir monument, casal o infraestructures? Pareix una bogeria, però no estem vivint uns anys bojos? Jo no descartaria qualsevol idea perquè, ja saben, a grans problemes, grans solucions.

Però no només amb el món faller. Per què no compartir local (i despeses) una germandat, una falla i una comparsa de moros i cristians? Per què no comprar junts l’equip de música o els taulers i cadires? Per què no fer un calendari conjunt, unificat, per no superposar actes minvant recursos? I el mateix pot ocórrer amb el món associatiu i amb tantes entitats locals més. No parle de fomentar l’austeritat (que provoca un excessiu descens de consum) sinó el sentit comú, la lògica, la de no malgastar temps, diners i recursos. Més val quinze bones que vint-i-nou roïnes.