“Estem sense política cultural concreta”

El primer dia del mes de març, vaig tornar a l’Auditori recentment privatitzat per l’obra i gràcia del Partit Popular local. Habitualment tinc per costum anar-hi, sobre tot quan hi ha actuacions, concerts i activitats protagonitzades per associacions grups o entitats locals, excepció de festivals fallers i d’altres que tinc qualificats com a de baixa consideració cultural o intel·lectual. Aquest primer dia del mes de març, hi havia a la programació un concert d’un dels grups de cambra valencians millor considerats arreu del Planeta. De fet, venien de l’Europa rica, recalaven al nostre Auditori i havien de reprendre el vol en dies posteriors per fer un semblant concert a l’Amèrica del nord, on diuen que la gent és més culta i rica.

Doncs bé; el nostre Auditori havia obert les portes per acollir aquesta formació musical que interpreta música dels segles del Duc de Calàbria i del Cançoner de Palau, amb la certesa que la proposta obtindria certa audiència. Ja he comentat que es tracta d’un gran grup valencià que ha sabut fer bones recopilacions de la música antiga.
S’acostava l’hora del concert i els assistents (pocs) ens adonem que l’afluència no es corresponia amb la que hom esperava per a l’ocasió (molts pocs assistents). Un total de quanta-poques persones va ocupar llurs cadires dins d’una sala prevista per a 700 (massa pocs assistents) i que entre els presents, no hi havia cap representant municipal. Ni tan sols el que es considera com a “flamant” regidor de Cultura.

Trist, molt trist, comprovar que ni tan sols hi havia cap regidor (ni dels que mantenen l’absolutisme polític ni dels que pateixen el jou de l’oposició) entre els assistents a l’acte o, al menys no els vaig saber reconèixer entre els massa pocs presents. Molt trist i més que gelat l’ambient regnant on, ni tan sols van tenir la delicadesa de posar en marxa la calefacció.

Així que el nostre Auditori Municipal,  amb una qualitat d’audició òptima i suficientment equipat, es troba desemparat per part de la Casa de la Vila fins tal punt, que ni els regidors i regidores tenen el gust d’assistir-hi, malgrat disposar d’entrades preferents. Ja sabem que la (ultra)dreta torrentina mai no li ha agradat potenciar la cultura més enllà de quatre tocates de tabalet i dolçaina. Sabem també que a ells sols els hi preocupa mirar-se el melic i caure en el xovinisme més absolut, tancar els ulls, obrir el papa i engolir-se els gripaus que obliga la política erràtica dels seus (mal)destres líders.

Com que ho sabem, procurem assistir a aquesta mena d’actes que ens ofereixen obertura de mires i qualitat cultural. La música de Capella de Ministrers, però, es va imposar per sobre la fredor de la sala, l’estultícia dels nostres polítics absents i l’oblit a mans privades, d’un regidor de cultura que ha de créixer molt per poder destriar el que té nivell del que no arriba ni a representació fallera en el més baix dels seus conceptes.

No ens mereixem aquesta gentola al capdavant de les nostres institucions. Tenen legitimitat política concedida per una part entre quatre de la població, però han perdut qualsevol legitimitat intel·lectual i no han sabut ni saben, dotar de nivell cultural la nostra societat. L’Auditori de Torrent està deixat a la mà d ela iniciativa privada i això no és garantia de qualitat. Feu-li una ullada a la programació i ho comprovareu.