“La liberalització de l’esclavatge”

Davant el decret de liberalització d’horaris comercials impulsat des de València, s’ha evidenciat que darrere d’aquesta presumpta “llibertat” s’amaguen els interessos dels inversors de les grans superfícies, en contraposició dels xicotets comerciants de barri, que s’han d’enfrontar a la competència dels poderosos, als quals se’ls ha brindat una sèrie de favors legals perquè es mengen un tros del, ja de per si reduït, pastís comercial. Aquest decret suposadament afavorix les poblacions amb existència de grans superfícies, com la pròpia València, Alfafar o Alboraia però no hi ha cap estudi econòmic que parle de l’impacte global de la mesura sobre els llocs de treball que poden crear-se o destruir-se en el sector.

Els defensors de la liberalització d’horaris apel·len a la competitivitat basant la seua proposta en què és un problema d’oferta d’horaris, quan la realitat és que el vertader problema del sector és que la demanda s’està reduint al mateix ritme que desapareix l’industria, cau la inversió i com a conseqüència s’incrementa la desocupació.  Però els efectes no s’acaben ahí, també els treballadors i treballadores de les grans superfícies patixen, des de l’entrada en vigor del decret, els seus efectes, amb una disminució dels seu dret al descans, a conciliar una vida laboral i familiar digna.

Davant aquest atac al xicotet comerç, Compromís hem presentat, en tots els ajuntaments afectats, diferents mocions per tal de pal·liar els efectes d’aquesta mesura implantada pel Partido Popular. A Torrent hem proposat la creació urgent d’un Consell Assessor de Comerç, format pels representants de les associacions de botiguers locals, els autònoms, sindicats i els grups del consistori, per tal de coordinar les accions en quant als efectes del “decret”, a més també demanàvem la redacció d’un Reglament Local on es regule el funcionament d’aquest Consell. És el marge de maniobra que tenim com a Poble, perquè pensem que la millor manera d’afrontar aquesta insolidaritat és romandre units i realitzar accions conjuntes en defensa dels nostres comerciants i botiguers.

El PP ha votat en contra de la nostra moció, en contra dels botiguers de Torrent, que són els que deixen els impostos en les arques locals, els que mantenen bona part de l’ocupació al municipi i contribuïxen a què la nostra ciutat no s’acabe convertint en un dormitori de València. Les polítiques d’Austericidi no són només un atac a la dignitat de les persones, sinó que, a més no funcionen en termes macroeconòmics. Es tracta d’un model fracassat.