ELS TORRENTINS VAREN LLUITAR FINS EL DARRER MINUT DE LA PRÒRROGA
Situació crítica per als locals. Només servia la victòria i només si Alcora guanyava a Vila-real. El partit començà prou bé en atac per als locals però sense res de defensa. A pesar de tot, 23-18. El problema arribà al 2on quart, quan els torrentins estigueren clavats al marcador més de 5 minuts, mentre que Sagunt anava primer retallant la diferència i després agafant-la a favor. A falta de 3 minuts pareix que la situació està controlada (33-35) però la falta de concentració en defensa suposa donar massa avantatge als visitants (35-45). El marcador ho diu tot: l'atac més o menys anava funcionant però la defensa local en la primera meitat fou inexistent.
Això no podia continuar ni un minut més i des de l'inici del 3er quart fou manifesta la millora enrere dels hòmens de Juanlu Ruiz. Si Morvedre va ser capaç d'aguantar la primera espenta i tornar a agafar aire (44-54), els visitant no pogueren soportar el segon intent dels locals, que començaren a sentir la força del públic, especialment a l'hora de defendre. Així, dos bones accions de Gustavo Núñez i la bona direcció de Ramón Catalá deixaren el marcador 53-56 amb tot per decidir en l'últim quart.
Els dos equips especulaven, però els torrentins ficaren la directa gràcies a un parell de triples consecutius d'Antonio Téllez (66-60) i encara 3'50 per jugar-hi. Sagunt no havia dit la seua última paraula i tornà a la carga (70-68, a falta de minut i mig). Els visitant lograren empatar a 70. L'equip local tingué diverses ocassions per a trencar la igualada però no hi hagué fortuna. Pròrroga!
En la pròrroga el NBT escomençà amb tot (75-70). I per enèssima volta els saguntins tornaren a recuperar-se (75-75). Gràcies a dos tirs lliures, Morvedre es ficà per davant, ja en l'últim minut. Aleshores aparegué l'aler torrentí Álex Corona, el qual amb una cistella que entrà plorant i a continuació dos tirs lliures regalats pels visitants lluitant un rebot ofensiu, posava de nou als locals amunt en el tanteig (79-77). L'última bola fou per a Sagunt, que disposava de 18 segons. Tots oberts i espai per a que el seu excepcional base jugara l'1x1. Però aquesta volta la defensa torrentina sí el va aturar. A pesar d'això, el triple final de Sagunt, forçadíssim, se'n va eixir per molt poc. I el pavelló El Vedat esclatà d'alegria.
