El Torrent NB guanya davant el Quirumed Moncada CB 73-69

Després d'una setmana d'entrenaments prou dolents, l'NB Torrent es va trobar amb un Moncada que fallava molt i no pareixia amb massa ganes de jugar. Tot i això 15-22 al primer quart. A continuació vingué la primera espenta dels torrentins (19-30), però a base de regals, pilotes perdudes i un sistema tant senzill com penetrar-i-doblar, Moncada va tornar al partir en només un parell de minuts davant la paràlisi total dels visitants (35-36 al descans) Al 3er quart es va repetir la mateixa història. L'equip torrentí va guanyar una xicoteta diferència (43-52) però una tremenda successió de despistes defensius va tornar, per segona volta, la vida als locals, que començaren a creure de veritat en la victòria (57-54). A tope de motivació, Moncada se n'anava en el marcador (62-57, a falta de 6 minuts).

En aquestos últims minuts d'estar a punt de tirar el partit per la borda, els torrentins van saber mantindre la calma i vist que en atac no estaven massa encertats, ho donaren tot en defensa i poc a poc anaren retallant l'avantage local. Així, amb un triple d'Antonio aquí, un rebot ofensiu amb cistella de Javi allà, un altre rebot amb cistella de Ferran, una pilota recuperada per Ismael... empataren el partit 64-64 a falta de 3'30. Els locals no fallaven ni un tir lliure però els torrentins sí, per a la seua desgràcia. I sempre punt dalt, punt baix. A falta de 30 segons, un triple espectacular de Francis va provocar un altre triple de Moncada, que se'n va eixir de dins. Francis va rematar amb dos tirs lliures (69-73) i ja no n'hi hagué temps per a més.

La secció d'infermeria té un nou membre, Tomàs, qui va rebre un desafortunat colp en el genoll i descansarà 10 dies. A més, Barra està treballant molt dur per a obrar-ne el miracle i reaparèixer el dia de la presentació. Al final una victòria amb molt de patiment, en un dia de massa errors, sobretot defensius, i davant d'un rival molt competitiu que va veure amb desesperació com el partit se li escapava de les mans en l'últim sospir. Guanyar aquestos partits demostra que l'equip dirigit per Ximo i Manu sap guanyar de vint però també aguantar la pressió quan la cosa es fica complicada. En qualsevol cas, aquesta victòria no servirà de res si després no es guanyen amb solvència els partits de casa. El pròxim davant Burjassot, que ja ens va guanyar l'any passat i en lliga valenciana. Que la vendetta no siga només de paraula.