Sap ella que hi ha un home que va seguint-la?

Mal rebombori s’armà diumenge a un pas del migdia a la zona alta de la nostra ciutat: ambulàncies, ensordidor soroll de sirenes, xupetins reflectants, cascos d’obra de tots els colors, un hospital de campanya i tot un muntatge que va aconseguir confondre una bona porta de la nostra població. Tant és així, que els sogres meus que viuen a setanta quilòmetres de l’epicentre d’aquesta “moguda” se’n van empassar que a Torrent havia hagut un autèntic terratrèmol, gràcies a aquest muntatge i a la notícia inefable que el canalet de Camps va saber donar al telediari més vist (dins del poc que s’hi veu aquesta cadena) de la televisió autonòmica que més arrima la sardina al partit que governa. Gràcies que a la part alta de la nostra localitat, hi ha finques per a donar i vendre que –pel moment- no troben ni comprador, encara que siguen donades. Mala època per al taulell el que estem vivint i, segurament per això, la creu roja local amb afegit d’altres organitzacions semblants de la rodalia fins arribar a sumar més d’una huitantena, van aprofitar per a fer pràctiques d’un hipotètic accident laboral en massa. En un primer moment, i quan la meua filla major va telefonar al mòbil, tot feia pensar que efectivament havia passat alguna cosa al nostre poble. Tots vam tornar a pensar amb el metropolità i, més encara, quan els sorolls provenien de les rodalies del Parc Central. La hipòtesi que hagués passat alguna cosa a l’estació del Metro Avinguda no era descartable, hagut compte de com està acabada aquesta infrastructura que en quan cauen quatre gotes, s’han de disposar una dotzena llarga de poals per l’andana a causa de les nombroses goteres existents. Després vam pensar que es tractava d’un accident a l’autovia Torrent València. Un accident de certa dimensió, tampoc gens estrany, degut ala situació d’obra permanent en que s’hi viu ara per l’AVE, després per alguna canalització o perquè estan retallant els baladres de la mitjancera. Com a tercera hipòtesi (aquesta menys plausible) va solcar les nostres quatre neurones la possibilitat que a la primera regidora en cap del municipi li hagués passat alguna cosa, tan atabalada com va durant la setmana i la necessitat que té de fer-se veure durant els caps de setmana. No seria la primera vegada que a la més alta representant del poble li haja entrat algun episodi de nervis. Vinc a dir açò perquè des del palau blau de la plaça del Canonge tinc dit, que la jove torrentina que el gestiona, passa uns quants dies a la “centralitat” de l’altiplà peninsular i viu en contínua lluita contra el rellotge, la realitat que li ha tocat desenvolupar per haver-se situat a l’andana del tramvia que l’ha portada fins a la carrera de Sant Jeroni. Segurament, degut a aquesta raó i al fet que fa uns quants mesos van irrompre al seu despatx un col·lectiu de persones determinat, és que algú ha decidit que a la nostra regidora en cap vaja seguint-la un home. Desconec si ella ho sap, però cada matí a l’hora d’anar a treballar he vist un home vestit de jaqueta i corbata que s’espera i que va seguint-la fins la feina. Espere que no siga res greu açò de l’home que va seguint-la uns quants metres darrere del seu pas, però sincerament pense que no serà per a tant. Amb confiança: trobe que aquesta és una mida desmesurada i que al nostre poble no hi ha cap risc que aconselle aquesta mesura, a no ser que o bé ella mateix o algú del seu entorn pense que la nostra primera jove corre cert perill d’entrar en crisi d’ansietat o de desmai, en un moment donat. Però tornant a l’escridassada del principi, no haguera estat malament que el conegut Pregoner hagués fet un avís a les rodalies d’allà on hi havia previst el simulacre i no s’haguera escarotat el galliner, però del granerer parlarem en una altra ocasió, perquè dies i espai opinatiu, hi ha més que llonganisses. Com deien dos famosos conreadors de l’humor dels anys setanta que ja han fet el seu traspàs (tots dos), continuarem parlant del govern; del nostre govern local.