Hi ha més de cinc mil raons per a no parlar d'eleccions

Ja sent defraudar el lector o lectora que espera amb impaciència l’anàlisi electoral del passat 9 de març, però hi ha moltes raons per a no fer-ho. La primera d’elles es fonamenta en la distància existent entre el dia de hui, -moment en que vosté llig aquesta columna- i la data en que va anar vosté i els seus a dipositar el vot. La segona raó té les arrels en la innecessitat que hi ha de fer cap mena de balanç, quan ens adonem de l’exemple d’alienació que suposa el fet que els treballadors i treballadores, voten partits polítics que no defensen els seus interessos, sinó el dels rics. Des de sempre (i quan dic des de sempre cal que ens remuntem a l’època dels romans) el poder establert ha buscat controlar persones alienades, ignorants de la realitat i enganyades històricament, que no ciutadans i ciutadanes amb criteri format i amb opinió. Aquell pa i circ de la civitas, esdevé ara multicanal, telèfons mòbils vehicles i televisió amb programació denigrant. Ens trobem en ple procés de creació de l’Homo cocacolens –com diria el sociòleg Justo de la Cueva- una societat uniforme, farcida de tendències de modes i de menjars lineals a base d’hidrats de carboni i greixos. Vivim en la societat de la informació però més que de la informació formadora, de la informació degenerativa a base de sobresaturació. També al nostre poble li passa alguna cosa semblant i aquest efecte no ve d’ara, sinó des de fa tant de temps com vida té el sistema democràtic. El despertar de la nit fosca del franquisme ens enlluernà i tanta era la fam informativa que patíem, que els primers polítics no van saber que fer als mitjans de comunicació existents (tan sols hi havia el Butlletí Municipal). Els nostres governants (els d’abans i els d’ara) mai no han sabut què fer amb els mitjans de comunicació i, si bé van deixar que la iniciativa privada campar pels seus furs (Torrent Cable, Ràdio Torre, LP radio, El Torrentí...) sempre han intentat dominar-los i emmotllar-los a la seua conveniència. Tot llevat de dissenyar una política informativa i informadora per al nostre poble. La Casa de la Vila tenia prou amb la publicació submisa del BIM, que 30 anys després de la vinguda de la democràcia, tan sols va pel número 157 de tiratge; és a dir, a raó de 6 números per any a base d’un pressupost gegantí en el qual s’inclou tot el procés de preparació, maquetació, fabricació, impressió (amb un gramatge potent i quadricromia) i distribució. Tot això per a ofrenar noves glòries a aquells que han d’encarregar-se de gestionar la vida del nostre poble. Però si per una part, resulta interessant incentivar la iniciativa privada perquè revertisca sobre el substrat econòmic de la ciutadania, en el camp de la informació, els nostres polítics (els d’abans i els d’ara) no han sabut ni saben dissenyar la trajectòria informativa d’un poble que sempre ha donat bones mostres de voler-se informat. Les hemeroteques estan plenes de projectes torrentins que han baixat les persianes per falta de suport institucional. Ni una emissora de ràdio local (llevat de la que va haver en temps de la república i posteriorment parroquial) perquè informe de manera dinàmica de les coses d’un poble que s’hi sent créixer dia a dia. Cap projecte de televisió democràtica ni oberta perquè la societat torrentina s’hi puga veure i reconèixer a través dels seus costums, les seues festes i reivindicacions. Res de res. Torrent únicament té pa i circ. El pa del BIM i el circ de les noves tecnologies al servei dels de dalt. I si no, que li ho conten als veïns del carrer del Convent, que no han parat de protestar perquè un seu conciutadà ha decidit donar permís a una empresa de telefonia mòbil perquè instal·le unes antenes de comunicació al sostre de sa casa, amb clar perjuí per a la salut de la resta. Això si que ho sap fer bé la municipalitat torrentina. La qüestió és mantenir la parròquia ocupada en menjar i en viure, que la resta ja ho faran ells. Això i res més, és el que passa a aquesta generació d’Homo cocacolis que construim.