L'Audiència Provincial reobri el cas de l'accident de metro de 2006

La causa va ser arxivada en tres ocasions pel jutjat d'Instrucció número 21 de València i, en aquesta ocasió, l'Audiència provincial ha decidit que es prenga declaració als investigats i que se celebre judici. Les víctimes del metro van aconseguir reobrir el cas en diverses ocasions però fins ara ningú s'ha assegut en la banqueta pel sinistre ni tampoc es van produir dimissions en l'àmbit polític.

El jutjat va concloure en el seu primer arxiu de la causa que la tragèdia es va deure a un excés de velocitat del metre "quan va descarrilar el comboi anava al doble de la permesa" i no va imputar penalment a ningú doncs el conductor de la unitat sinistrada va morir en l'accident.

La recerca per l'accident del metro es va arxivar a petició de la Fiscalia al desembre de 2007. Aquesta decisió va ser confirmada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial al maig de 2008, però al gener de 2014 l'Audiència, en aquest cas la Secció Segona, va ordenar la reobertura a petició de la Fiscalia. Posteriorment es va arxivar al març de 2015, es va reobrir novament a l'octubre i va tornar a ser sobreseguda al juny de 2017 amb l'argument que no hi havia responsables penals.

Comissió espress en 2006
La ràpida recerca que les Corts Valencianes van emprendre solament un mes després del tràfic succés va concloure que la velocitat va ser la causa i els empleats que van defensar aquesta tesi com a causa única van rebre millores laborals. Solament després que el PP perdera el Govern de la Generalitat Valenciana, el nou Parlament sorgit dels comicis de 2015 va repetir la comissió de recerca del sinistre, aquesta vegada sense restriccions ni vetos a testimonis com va succeir la vegada anterior. El seu dictamen va establir que el descarrilament del comboi era "previsible i evitable" i va apuntar a 13 responsables.

L'Audiència de València ofereix ara la possibilitat de declarar com investigats a la qual era gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Marisa Gracia, quan va ocórrer la tragèdia, així com a altres set directius de la companyia que ocupaven diferents responsablidades en l'empresa de transport públic. 

El Govern valencià i el seu president, Francisco Camps, es van emprar a fons per a enterrar ràpidament la tragèdia. Els familiars i els supervivents del sinistre van emprendre una lluita que ha durat nou anys perquè l'accident de metre més greu d'Espanya no caiguera en l'oblit.

Concentracions setmanals
Durant quasi una dècada, l'Associació de Víctimes de l'Accident de Metre de València 3 de juliol (Avm-3j) es va concentrar el dia 3 de cada mes fins que van aconseguir que les seues reivindicacions -"Volem saber la veritat del que va succeir. Volem justícia", han demanat reiteradament-anaren ateses per les institucions de Govern valencianes i pels tribunals. Els afectats van exigir que s'investigaren altres possibles causes del succés, tals com l'estat del material mòbil o de la via, i no es donara carpetada a l'accident amb l'excés de velocitat com a única causa de la bolcada.