Es planten els primers arbres del Pla de  Reforestació i Recuperació de la Serra Perenxisa

Ja s'ha iniciat la segona fase del Pla de Reforestació i Conservació de la Serra Perenxisa, amb la plantació dels primers arbres en les zones afectada per l'incendi i per la plaga del Tomicus.

Després de l'engegada del pla el passat 5 d'octubre, al principi els treballs dels operaris es van centrar a disminuir la plaga amb la retirada dels arbres afectats i en la construcció i distribució de fajinas i albarradas amb els troncs talats i les branques dels exemplars cremats en les zones afectades amb l'objectiu de retenir el sòl perquè, quan ploga o faça fortes ratxes de vent, aquest no es desprenga: “D'aquesta manera s'evita i es redueix l'erosió i al mateix temps es crea un suport que permeta l'existència d'una coberta vegetal i mitjançant la recuperació d'aquesta, els pins tindran un sòl on créixer”, explica la regidora de Medi ambient, Inma Amat.

Així, s'ha iniciat la recuperació amb les primeres plantacions en la zona afectada per l'incendi, allí on no s'aconseguiria de forma natural per la falta de regeneració del Pinus *halepensis Mill, dissenyant la implantació d'una massa arbòria segons les condicions orogràfiques del terreny, i introduint una major quantitat d'espècies arbòries que estan en minoria enfront del Pinus Halepensis Mill, perquè hi haja major diversitat i enfortir l'ecosistema.

Les espècies que s'estan plantant –per a un total de 10.475 arbres- són el pi –el més present en tot el paratge i el més resistent a la sequera-, l'alzina, l'arboç i el margalló, amb un tub protector enfront de la fauna cilíndric de doble capa –que es mantindrà uns cinc anys-, “basant la  selecció en la idoneïtat de cada planta, en els antecedents i intentant afavorir les espècies menys presents, per a augmentar la biodiversitat”, ha assenyalat Amat.

En el moment de la implantació, i amb la finalitat de millorar l'arrelament de les plantes introduïdes, s'introdueix una substància anomenada hidrogel, que provoca que la humitat que existeix en el sòl quede retinguda perquè a poc a poc es vaja alliberant una altra vegada a l'exterior, just quan la humitat d'aquest sòl siga inferior a la qual posseeix el hidrogel.