Torrent inicia la reforestació de la Serra Perenxisa

El passat 5 d'octubre, l'Ajuntament de Torrent, a través de l'àrea de Medi ambient, va iniciar el pla de reforestació i conservació de la Serra Perenxisa. S'ha dividit el paratge natural en dues àrees: l'afectada per l'incendi i l'afectada per la plaga Tomicus. En la primera àrea es pretén reduir l'erosió del sòl per a crear i recuperar la coberta vegetal. La recuperació es realitzarà mitjançant la implantació d'una massa arbòria, en les zones on no s'aconseguiria de forma natural per la falta de regeneració del Pinus halepensis Mill. I en la segona àrea es retiraran els peus afectats per a disminuir la plaga, mitjançant la introducció d'una major quantitat d'espècies arbòries que estan en minoria enfront del Pinus Halepensis Mill, perquè hi haja major diversitat i enfortir l'ecosistema.

Els operaris ja han començat a treballar en la zona, disminuint la plaga i retirant els peus afectats. A més s'estan apartant els arbres cremats i morts perquè poden augmentar l'erosió. S'estan realitzant fagines i albarranes en les zones afectades. El sistema radica a agafar els troncs cremats i tallar-los per a posar-los amb estaques, moltes vegades amb els mateixos tocoms, de manera horitzontal al pendent amb l'objectiu de retenir el sòl perquè, quan ploga o faça fortes ratxes de vent, no es desprenga. Els troncs i les branques al trasconillo s'estan col·locant amb una separació de 4 m en l'eix horitzontal i 4 m en l'eix vertical, recolzats en els tocoms seguint les corbes de nivell pegades al sòl. La regidora de Medi ambient, Inma Amat, ha assenyalat que aquesta acció és molt important a causa que "d'aquesta manera s'evitarà i es reduirà l'erosió i al mateix temps hi haurà un suport que permeta l'existència d'una coberta vegetal i mitjançant la recuperació d'aquesta coberta, els pins tindran un sòl on créixer".

Les espècies que es plantaran –per a un total de 10.475 arbres- són: pi, que és la planta més present en tot el paratge, és el més resistent a la sequera i considerat una de les espècies més viables per a reforestar; alzina, la qual tolera molt bé la sequera i encara que una situació en ombria accelera el seu creixement en les primeres etapes, s'adapta a llocs amb insolació; arboç, que es troben exemplars aïllats en les zones d'ombria i amb humitat. Es desenvolupa en vessants pedregosos i és indiferent a la naturalesa química del sòl i creix adequadament en sòls frescos, profunds i ben drenats; i margallons, que és una planta es conreava en la serra i estava molt estesa. En aquests moments es pot trobar en l'àrea afectada per l'incendi, però la seua presència sembla que tendeix a disminuir. "Hem basat la selecció en la idoneïtat de cada planta, en els antecedents i intentant afavorir les espècies menys presents, per a augmentar la biodiversitat", ha assenyalat Amat.
 

Amb la finalitat de millorar l'arrelament de les plantes introduïdes, en el moment de la implantació s'introduiran una substància anomenada hidrogel. Aquesta substància provoca que la humitat que existeix en el sòl quede retinguda perquè a poc a poc es vaja alliberant una altra vegada a l'exterior, just quan la humitat d'aquest sòl siga inferior a la qual posseeix l'hidrogel. A més, s'instal·larà un tub protector enfront de la fauna que serà cilíndric de doble capa i mantenir-se uns cinc anys.