Dijous, 28 de Març del 2024

Actualitzada Dimecres, 27 de Març del 2024 a les 17:54:08 hores

Edició Digital en valencià | Directora: Mamen Casabán Daries | Contacte: 627 604 169 - 687 284 697 Versió impresa
REDACCIÓN
Dijous, 25 de Maig del 2017
ACCIDENT DEL METRO

La justicia arxiva per sogona volta el cas de l'accident del metro

La jutgessa considera que no ha quedat acreditat que l'accident, que va esdevenir en descarrilar el tren en la corba prèvia a l'estació de Jesús, quan circulava a 80 quilòmetres per hora en un tram amb velocitat limitada a 40, es produïra per una fallada en el vagó o en la via

El Jutjat d'Instrucció número 21 de València ha arxivat la recerca per l'accident de metre ocorregut el 3 de juny de 2006, en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides moltes d'elles de la localitat. La jutgessa considera que no ha quedat acreditat que l'accident, que va esdevenir en descarrilar el tren en la corba prèvia a l'estació de Jesús, quan circulava a 80 quilòmetres per hora en un tram amb velocitat limitada a 40, es produïra per una fallada en el vagó o en la via. Després d'estudiar els informes emesos per diversos perits i les declaracions de testimonis, la magistrada conclou que no existeixen responsables penals de l'accident perquè segons els experts en seguretat ferroviària, les instal·lacions, el traçat, el carril, les travesses, les fixacions i altres elements estudiats es trobaven en un estat i condicions suficients per a mantenir les condicions de seguretat de la marxa a 40 km/h, velocitat prescrita per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV)

 

La jutgessa rebutja així la petició de l'Associació de Víctima del Metre 3 de Juny, que representa a 13 de les 90 víctimes, perquè es prenguera declaració a la exdirectora de FGV i als quatre tècnics investigats. Considera que ni a ells ni als altres 3 treballadors investigats que sí han declarat, se'ls pot exigir responsabilitats penals per 43 delictes d'homicidi i 47 delictes de lesions per imprudència professional per no haver adoptat mesures de seguretat addicionals a les quals ja existien: cap norma obligava a la col·locació d'una balisa que protegira el tren davant un excés de velocitat en la corba en la qual va descarrilar. La instructora es remitent als informes pericials, per a subratllar que l'any del sinistre, la inexistència de balises davant les corbes era una pauta d'actuació comuna en altres administracions ferroviàries que fins llavors s'havia mostrat segura. I apunta a més, que en el cas de València, es van valorar altres circumstàncies com el fet que mai abans hi haguera hagut accidents o incidents relacionats amb els excessos de velocitat en corba; i que ni maquinistes, ni factors de circulació ni treballadors d'infraestructures ni tècnics de línia ni sindicats van advertir mai del perill de la mateixa.

 

"El decisiu des de la perspectiva penal és si les mesures de seguretat existents complien amb els estàndards de seguretat del sector. I com es va assenyalar en resolucions anteriors a la reobertura del procediment, la millora o l'increment de les mesures de seguretat efectuades a posteriori, no pot equivaldre en l'àmbit penal al fet que la situació prèvia puga considerar-se sospitosa de criminalitat", assenyala la jutgessa en la resolució. De l'exposat pels perits durant la fase d'instrucció, el Jutjat conclou que el sistema de frenat automàtic puntual FAP, que operava en la Línia 1 era adequat i anàleg al sistema ASFA que funcionava en els trens de rodalies amb els quals la Línia 1 comparteix característiques per tenir un trajecte de 100 quilòmetres, 96 passos a nivell i tan sol 7 quilòmetres de tram subterrani. La instructora descarta a més que existisca relació entre l'accident i la formació i capacitació del maquinista mort en el sinistre.

 

En l'acte en el qual acorda el sobreseïment de la causa, la jutgessa rebutja una nova petició de la fiscal perquè sis perits emeten un altre informe sobre aspectes sobre els quals ja s'han pronunciat els experts de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària. Recorda que eel Ministeri Públic, que ara dubta dels perits de la AESF, va ser el que en dues ocasions va triar a aquesta entitat perquè realitzara les anàlisis que els seus resultats no comparteix. "En definitiva, tenint en compte el resultat de les nombroses diligències practicades, no solament les pericials, sinó les nombroses testificals i prova documental incorporada a la causa, i partint de la professionalitat i competència dels qui han intervingut en la redacció dels diferents informes, al no existir dada algun que porte a qüestionar els mateixos, procedirà rebutjar les noves diligències interessades".
 

La decisió d'arxivar la causa i de rebutjar noves pericials, arriba dies després que l'Audiència Provincial de València recolzara a la instructora, i rebutjara la petició de la Fiscalia perquè els perits de la Inspecció de Treball i del Invassat (Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball) realitzaren una ampliació dels informes. La Secció Segona va estimar "necessari assumir l'exhaustiva anàlisi que fa la instructora del contingut dels informes pericials", va descartar llacunes, omissions, termes foscos o afirmacions dubtoses en els mateixos i va considerar "qüestionable" que el Ministeri Públic dubtara de l'objectivitat dels perits pel nero fet de no compartir les seues conclusions.
 


La recerca per l'accident del metre es va arxivar a petició de la Ficalía al desembre de 2007. Aquesta decisió va ser confirmada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial al maig de 2008. Al gener de 2014 l'Audiència, en aquest cas la Secció Segona, va ordenar la reobertura a petició de la Fiscalia i contra del criteri de la instructora. Des de llavors s'han practicat les diligències ordenades per l'Audiència, unes altres que van sol·licitar les parts i aquelles que la jutgessa va acordar d'ofici. La causa consta de més de 8.200 folis distribuïts en 30 toms, als quals cal afegir nombrosos arxius informàtics amb un volum superior als 2.000 folis. S'ha pres declaració a tres investigats i a 100 testimonis.
 

Des de la reobertura, al gener de 2014, han comparegut davant la jutgessa 21 maquinistes de la Línia 1. Cap va tenir problema o incident en la corba on descarrilló el vagó per on van passar 2 milions de trens des que va entrar en funcionament la línia, en 1988. S'han incorporat, a més, més informes elaborats per perits. Ara, en un acte de més de 200 folis, després d'analitzar el resultat de totes les diligències, després d'estudiar la documentació tècnica i els informes dels perits i les declaracions de testimonis sobre el vagó, les balonas, els bogies, les balises, la formació del maquinista, les finestres, els frens, descarrilaments previs? conclou que no existeixen responsables penals de l'accident.

Comentari Comentar aquesta notícia
Comentar esta noticia

Normes de participació

Aquesta és l'opinió dels lectors, no la d'aquest mitjà.

Aquesta és l'opinió dels lectors, no la d'aquest mitjà.

La participació implica que ha llegit i accepta les Normes de Participació i Política de Privadesa

Normes de Participació

Política de privacitat

Per seguretat guardem la teua IP
54.211.203.45

Encara no hi ha comentaris

Potser també t'interesse...

Amb el teu compte registrat

Escriu el teu correu i t'enviarem un enllaç perquè escrigues una nova contrasenya.